La segona jornada de la Llisca, en terres llunyanes, era per a mi tota una incògnita. Malgrat els bons auguris de la primera jornada (vam fer un ple de participació), aquesta segona jornada em feia patir, i molt.
Potser per la immediatesa per la proximitat de la darrera marató del mundial, potser per l’eufòria de la primera jornada, potser per…, però no i rotundament no. El ple dels 16 equips inscrits va tornar a manifestar-se i per tant, començo a veure que la Llisca és quelcom més que un campionat. És un punt d’unió d’un munt de persones i jugadors de nivells i llocs de procedència diversos.
Pel que fa a la jornada manresana i analitzant les diferents classificacions tant per equips com a nivell individual, en podem començar a treure certes conclusions:
L’equip XL, amb una talla de samarreta que no els ve pas grossa van al capdavant de la classificació, gràcies sobretot a l’actuació del seu Salvador.
En segon lloc hi trobem l’equip On Bas amb enBas, que tot i no veure’l per Manresa i substituït per un altre Salvador, no li fa cap Miquel a la classificació.
Els Bagencs, jugadors locals i amb el favor de tot el seu públic, fan un Clotet a la classificació per situar-se en tercer lloc ben secundada pels seus dos escuders.
També cal destacar la bona actuació de les Cueres, que tot remenant la cua i tocades pels Àngels, es col·loquen en quarta posició. Com-elles no n’hi ha d’altres. Quin Karma, tu.
En cinquè lloc s’Elvira un equip que promet. Mare i filla reneixen de les seves cendres per mantenir l’au Fènix en els primers llocs.
En sisè lloc, el Cap de la Vila obre les Arcas del seu tresor formant una Parella de fet molt prometedora. De fet no són parella.
Una mica més avall, els del Vallès van Teixint els seus mots a còpia de scrabbles amb molt bona Salut. Un equip amb molt bona tela.
En el lloc número 8, l’equip Parico que també es podria anomenar Riparera, obren la part mitja de la classificació i miren amunt per no mirar cap avall.
En Xavier i l’Antonio, tot un Caballero, van fent Revolts per la sinuosa i llarga caminada d’aquest campionat a quatre bandes. Són els novens.
En desena posició ens apareixen un parell de bolets, que tot i que no n’és temporada, es deixen veure entre boscos guiats per un altre Salvador i les seves dues encantadores xicotes.
Les mimoses gates i tot un gatot que les acompanya miren de no deixar el cap Cot i cerquen amunt el Falcó que les enlairi pel cel de la propera trobada a Barceló-na.
La deessa Artemisia ocupa la dotzena posició malgrat els esforços del seu cap de cartell que veu Al-bert del tauler d’scrabble una mica negre malgrat l’ajut de la Isabel.
La parella de Tres va una mica endarrerida. Tranquil Ramon, Torres més altes han caigut i el Marc t’està donant un bon cop de mà.
El lloc 14 l’ocupa l’equip Scrabble Delta Prat que no acaba d’enlairar el vol tot i els esforços dels seus tres pilots, tot esperant que s’acabin les turbulències.
Les penúltimes s’entesten a lluitar per la darrera posició. És que són De la ceba, aquestes. Són dues encantadores germanes que se la saben molt Llargues.
I tanquen la classificació perquè algú ha de portar la clau de la porta del darrere un equip amb el que Xalarem, o no. Anna, Eduard, no us rendiu.
Benvolgut Miquel: Molt maco el teu escrit !!!
Amb el teu permís… m´ha recordat allò que, més o menys, va escriure
un gran poeta : (Crec que era en Verdaguer)
“Soc poeta i llaurador
i m´agrada la feina ben neta
car llauro com un poeta
i escric com un llaurador”
Cordialment, Salvador
De guanyar llocs a la llisca ho intenterem però el fart de riure que m’hi fet llegint els comentaris són guanyadors de primera.
Moltes gràcies, salut qualitat de vida i fins la propera!
M.Dolors