Reglament de campionats de Scrabble clàssic

Aquest és el reglament general per a campionats de Scrabble clàssic (partides d’un contra un) de l’Associació de Jugadors de Scrabble en Català (AJUSC).

Versió 1.1, novembre 2024

Reglament de les partides

El reglament de les partides es basa en les normes de l’edició catalana del joc, amb les particularitats que es recullen tot seguit.

Inici de la partida

1. Abans de començar la partida, els jugadors poden verificar la quantitat i la distribució de les lletres. No s’accepten reclamacions posteriors. Qualsevol altra circumstància relacionada amb aquest punt que sobrevingui durant la partida s’ha de sotmetre al criteri del comitè arbitral (vegeu els apartats 57-60 sobre interpretació i arbitratge).
2. L’organització posa fulls en blanc a disposició dels participants per a fer anotacions durant la partida, però no es permet l’ús de cap altre material que puguin dur els jugadors ni d’aparells electrònics (telèfons mòbils, tauletes, etc.), excepte que ho acordin els dos jugadors per a comprovar les impugnacions de jugades o consultar el reglament.
3. L’inici de cada partida es fa per sorteig entre els contendents. Comença qui treu la fitxa més propera, alfabèticament, a la lletra A. Cal tenir en compte, però, que l’escarràs queda per davant de la lletra A i que, a més, la C queda davant de la Ç; la L, de la L·L, i la N, de la NY.
4. L’anotació del transcurs de la partida va a càrrec del jugador que la inicia. Això no exclou que l’altre jugador no porti una anotació paral·lela, però no és de caràcter obligatori (vegeu els apartats 25-27 sobre l’anotació de la partida).
5. El primer jugador extreu set fitxes del sac (vegeu els apartats 28-31 sobre la manera d’agafar les peces). Una vegada les ha col·locades al faristol i comprova que no té senyors (vegeu l’apartat 32 sobre la regla dels senyors), el segon jugador segueix el mateix procés i, aleshores, activa el rellotge i comença el torn del primer jugador. Els torns es van alternant, i el jugador que té el torn pot jugar una paraula al tauler, passar el torn (vegeu l’apartat 33 sobre l’acció de passar el torn) o canviar fitxes (vegeu els apartats 34-35 sobre el canvi de fitxes).
6. Un cop s’ha fet una jugada i abans de passar el torn, l’altre jugador, si dubta de la validesa de la jugada, té dret d’impugnar-la (vegeu els apartats 36-41 sobre la impugnació).

Mecànica del joc

7. Totes les fitxes tenen un valor que pot veure’s bonificat depenent de la casella del tauler on es col·loquin. N’hi ha que tenen la facultat de doblar o triplicar el valor de la lletra o bé de la paraula o paraules que es formen. 
8. Les fitxes en blanc (escarrassos) es poden usar com si fossin qualsevol altra fitxa de l’Scrabble en català, però amb un valor de zero punts. Un cop disposat un escarràs al tauler, representa durant tota la partida la mateixa lletra o dígraf que hagi indicat el jugador que l’ha posat (vegeu els apartats 42-45 sobre les fitxes de l’Scrabble en català).
9. La primera jugada que es col·loca al tauler ha de combinar com a mínim dues fitxes i ha d’ocupar la casella central (H8).
10. L’orientació de les paraules que es formen pot ser tant horitzontal d’esquerra a dreta com vertical de dalt a baix, i no és vàlida cap altra orientació.
11. En les jugades posteriors a la primera jugada, el jugador que té la mà ha de col·locar com a mínim una fitxa del faristol i la jugada s’ha de combinar almenys amb una de les fitxes que ja hi havia al tauler. Totes les fitxes que col·loqui han d’ocupar caselles de la mateixa fila o columna sense deixar cap casella en blanc entremig. Les fitxes col·locades poden completar una paraula o més del tauler, entrecreuar-les o disposar-s’hi en paral·lel (fent paret). 
12. Totes les combinacions de les fitxes noves amb les del tauler han de donar lloc a mots admesos al diccionari arbitral. La comprovació de la validesa de la jugada només es fa en cas que el contrincant impugni (vegeu els apartats 36-41 sobre la impugnació). 
13. Les fitxes que es col·loquen sobre el tauler s’han d’usar obligatòriament en la jugada. Si no és el cas, el jugador ha de recollir-les i passar el torn.
14. Si un cop posades les fitxes al tauler, el jugador s’adona que la paraula no és al lloc adequat, pot recol·locar les fitxes, però només dins la mateixa fila o columna en què les ha començades a col·locar; si no, les ha de retirar i passar el torn.
15. Un cop completada la paraula desitjada, el jugador que té la mà ha de declarar el mot principal de la jugada. Un cop declarat el mot, no es pot canviar, moure, afegir ni retirar, òbviament, cap peça del tauler. 
16. Un cop declarada la jugada, si l’oponent dubta de la validesa d’un o més dels mots formats, té dret a impugnar la jugada (vegeu els apartats 36-41 sobre la impugnació).
17. El jugador que fa la jugada ha de comptar la puntuació obtinguda. Per a fer-ho, cal sumar el valor de totes les paraules formades (vegeu els apartats 46-49 sobre el recompte dels punts de la jugada). 
18. El jugador responsable d’anotar la partida apunta la paraula principal de la jugada i la puntuació obtinguda, i la suma als punts acumulats del jugador corresponent (vegeu els apartats 25-27 sobre l’anotació de la partida).
19. Abans de passar el torn al contrincant, el jugador que ha fet la jugada ha d’agafar del saquet tantes fitxes com ha gastat en la jugada per a tenir-ne set al faristol, i ha de comprovar que no té senyors (vegeu l’apartat 32 sobre la regla dels senyors). En el cas que no en quedin prou per a tenir-ne set, ha d’agafar les que quedin i deixar el saquet buit (vegeu els apartats 28-31 sobre la manera d’agafar peces).
20. Un cop restablert el faristol, el jugador passa el torn al contrincant i prem el botó corresponent del rellotge per a fer que corri el temps del contrincant en comptes del seu (vegeu els apartats 50-56 sobre el control del temps de la partida).
21. Els torns dels jugadors es van succeint tal com es descriu més amunt fins que s’arriba al final de la partida.

Final de la partida

22. La partida acaba quan s’esdevé una de les circumstàncies següents:
    • Un dels dos jugadors col·loca al tauler totes les lletres del faristol i ja no en queden més al saquet. En aquest cas, el jugador que ha tancat la partida se suma el valor de les fitxes del faristol de l’altre jugador i aquest se’l resta.
    • Ambdós jugadors sumen zero punts en tres torns consecutius, ja sigui per haver jugat mots incorrectes, per haver passat o per haver canviat. En aquest cas, amb vista a la puntuació final de la partida, cada jugador es resta el valor de les fitxes que li queden al faristol.
    • Així ho determina el comitè arbitral. En aquest cas, cal seguir-ne les indicacions, especialment sobre la puntuació de fitxes del faristol.
23. Es considera guanyador qui obté més punts en el recompte final de la partida.
24. Els jugadors tenen el dret de repassar la suma de tots els punts, i tot seguit, a fi que la informació sigui processada, han d’introduir les dades de la partida en el sistema informàtic del campionat i lliurar el full a l’àrbitre (vegeu els apartats 25-27 sobre l’anotació de la partida). Un cop processades les dades de la partida, el resultat es considera definitiu, i no s’accepta cap impugnació referida a la partida acabada de jugar, llevat que es detecti un error en relació amb el processament, la transmissió o l’abocament de les dades, que s’ha de comunicar al comitè arbitral perquè el resolgui.

Sobre l’anotació de la partida

25. En cada partida es facilita als jugadors un full pautat per a anotar-hi les jugades. Aquest full ha d’incloure el nom dels jugadors, la ronda i el número de taula. A més, cal anar-hi apuntant la paraula principal de cada jugada, la puntuació obtinguda i la suma dels punts acumulats. Al final de la partida, a més, cal indicar-hi la puntuació final de cada jugador. El total, que depèn dels punts obtinguts durant la partida, dels punts de les fitxes que queden al faristol (que cal sumar o restar segons com ha acabat la partida) i, si escau, dels punts restats per les sancions de temps de joc excedit (vegeu els apartats 50-56 sobre el control del temps).
26. En acabar la partida, segons el reglament de cada campionat, també s’hi poden anotar altres qüestions (com la jugada màxima de cada jugador, la millor jugada amb una fitxa concreta o la quantitat de scrabbles), per tal de facilitar el còmput de premis del campionat.
27. L’ús de l’escarràs s’ha d’indicar marcant entre parèntesis o amb un cercle la lletra corresponent en anotar la paraula, i l’scrabble s’ha d’indicar encerclant la puntuació de la jugada.

Sobre la manera d’agafar peces

28. L’operació d’agafar les peces del saquet s’ha de fer de manera que no pugui despertar cap mena de suspicàcia:
    • El saquet ha d’estar sobre la taula (és recomanable que se sostingui en una posició elevada, que impedeixi veure’n el contingut).
    • No es poden palpar les peces ni utilitzar més temps del que és estrictament necessari.
    • És recomanable anar-les col·locant al faristol d’una en una o deixar-les sobre la taula de cap per avall.
29. Davant de qualsevol comportament sospitós un jugador pot demanar la intervenció del comitè arbitral, perquè analitzi si un jugador actua de manera irregular i prengui les decisions pertinents.
30. Si un jugador, en el moment d’agafar fitxes del saquet per completar el faristol, n’agafa més del compte —tant si les ha col·locades al faristol com si les té encara a la mà— ha de demanar a l’oponent que n’agafi a l’atzar tantes com faci falta perquè en quedin set i que les torni a ficar al saquet. Si ja havia passat el torn i el temps, el contrincant té dret a tornar a activar-li el temps fins que siguin al saquet les fitxes sobreres. Si el jugador que ha agafat fitxes de més ha vist quines són, l’oponent també té dret a mirar-ho abans de tornar-les. En cas que l’error es detecti a l’hora de fer la jugada, es para el rellotge, el jugador retira les peces del tauler, les torna a col·locar al faristol o sobre la taula de cap per avall, i s’actua com ja s’ha indicat més amunt en aquest mateix punt. Un cop retirades les peces de més, es torna a activar el rellotge i el jugador pot continuar la mà.
31. Si, per contra, un jugador té menys fitxes al faristol de les que li corresponen quan encara en queden al saquet, ha de normalitzar el nombre de fitxes immediatament. Si ja havia passat el torn i el temps, el contrincant té dret a tornar a activar-li el temps fins que agafi del sac les fitxes que li faltin. En cas d’adonar-se’n en el moment de fer la jugada, pot agafar les fitxes que faltin llevat que ja hagi declarat la jugada. Si ja l’havia declarada, s’anota la jugada i se sumen els punts corresponents. En el cas que amb la jugada hagi buidat el faristol, no es pot sumar els 50 punts extres. Si queden prou fitxes al saquet, el jugador n’agafa les que facin falta per a tenir-ne set.

Sobre la regla dels senyors

32. Si un jugador té set vocals o set consonants al faristol, sense cap escarràs, té dret a fer un canvi de fitxes sense perdre el torn. Aquest canvi només es pot fer just després d’agafar les fitxes del sac i en el temps propi, abans de donar el temps a l’oponent. Es pot fer encara que només quedi una fitxa al sac. En primer lloc, ha de mostrar al contrincant el faristol amb les set vocals o set consonants, després ha de ficar totes les fitxes a la bossa i aleshores, un cop remenades, n’ha d’agafar set. Si fa senyors tres vegades consecutives, cal aturar el rellotge i sol·licitar a un tercer que miri les fitxes que queden a la bossa:
    • Si totes les fitxes de la bossa també són consonants o vocals, igual que les fitxes que el jugador té al faristol, s’ha de quedar amb les fitxes que té en aquell moment.
    • Si només queda una fitxa diferent de les que té al faristol (per exemple, una vocal i la resta consonants o a l’inrevés), s’ha de quedar amb aquesta fitxa, ha de tornar a activar el rellotge, ha de posar les altres fitxes del faristol al sac, remenar-les i agafar-ne sis.
    • Si dues o més fitxes de la bossa són diferents de les que té al faristol (per exemple, vocals quan al faristol té consonants, o a l’inrevés), ha de tornar a activar el rellotge i ha d’anar fent canvis de les set fitxes fins que aconsegueixi treure, com a mínim, una fitxa diferent de la resta.
    • Evidentment, si qui assisteix els contendents és un altre jugador, també té dret a aturar el rellotge de la seva partida.

Sobre l’acció de passar el torn

33. Un jugador pot passar el torn al contrincant, sense canviar fitxes ni fer cap jugada, tot manifestant que passa, registrant-ho al full d’anotació amb zero punts o un guionet i marcant el canvi de torn al rellotge. D’entrada, es pot passar tantes vegades com es vulgui al llarg de la partida, llevat que es doni la circumstància del segon apartat del punt 22.

Sobre el canvi de fitxes

34. Un jugador pot utilitzar el seu torn per canviar algunes o totes les fitxes del faristol si al sac en queden com a mínim set. Després de dir el nombre de les que vol canviar, les ha de deixar a sobre de la taula de cap per avall, ha de treure del sac el mateix nombre de fitxes seguint els punts 28-31 anteriors i, finalment, ha d’introduir al sac les que ha descartat. D’entrada, es poden fer tants canvis com es vulguin al llarg de la partida, llevat que es doni la circumstància del segon apartat del punt 22.
35. La comprovació de les fitxes que queden al sac, només es pot fer palpant-les per fora.

Sobre la impugnació

36. Un jugador pot impugnar una jugada si sospita que una o més de les paraules que ha format l’oponent no són correctes. En aquest cas, el jugador declara que vol comprovar la validesa de la jugada i posa el rellotge en pausa. El jugador que ha fet la jugada té dret a posar el rellotge en pausa si veu que el contrincant que està impugnant la jugada no fa l’acció de parar-lo.
37. Un cop aturat el rellotge es consulta al diccionari arbitral la paraula o paraules de les quals es vol comprovar la validesa. Si la impugnació es vol fer a més d’una paraula, cal fer-ho en la mateixa consulta (escrivint tots els mots separats per espais al validador). No es poden fer dues consultes corresponents a paraules diferents en la mateixa impugnació.
38. Si la validació es comprova en un ordinador destinat a aquesta funció, és recomanable que els dos jugadors vagin a fer la consulta plegats. Si els jugadors acorden fer les consultes a un telèfon mòbil, cal facilitar sempre a l’altre jugador la visualització tant de la consulta escrita com del resultat de la validació. 
39. En cas de fer servir un telèfon mòbil particular, cal assegurar-se que es fa servir un sistema de validació amb la mateixa versió del diccionari arbitral vigent al campionat.
40. Després de comprovar la validesa de la jugada, el jugador que havia fet la jugada activa de nou el rellotge. Si el jugador que ha impugnat s’adona que no s’ha tornat a posar en marxa el rellotge, el pot reactivar. Si la jugada és correcta, es continua amb normalitat la partida. Si, per contra, la jugada es considera nul·la, el jugador que rep la impugnació ha de retirar les fitxes del tauler i perd el torn sense sumar cap punt.
41. La impugnació de la jugada s’ha de fer just en el moment en què el mot s’ha declarat. Si ja s’ha iniciat la restitució de peces al faristol, la jugada es considera acabada i acceptada i, per tant, ja no es pot impugnar.

Sobre les fitxes de l’Scrabble en català

42. Es considera que la fitxa Q porta incorporada la u. Per tant, cal posar al tauler QE o QADRE i no pas QUE o QUADRE. En cap cas no es poden representar les seqüències qu o qü amb dues fitxes. Com a conseqüència, no es pot representar un mot que combini la Q amb una vocal sense la presència de la u entremig, com per exemple el mot qaf. 
43. La ela geminada (l·l) només es pot representar amb la fitxa pròpia L·L o amb un escarràs. En cap cas no es pot representar amb dues fitxes.
44. El dígraf enya (ny) només es pot representar amb la fitxa pròpia NY o amb un escarràs. En cap cas no es pot representar amb dues fitxes.
45. L’escarràs només pot representar alguna de les fitxes existents del joc. No pot representar les lletres k, w ni y.

Sobre el recompte dels punts de la jugada

46. A l’hora de comptar els punts d’una jugada, les fitxes que s’han aprofitat del tauler només atorguen el valor propi (sense tenir en compte els factors multiplicadors que puguin ocupar). En canvi, les fitxes col·locades en la jugada permeten aprofitar els factors multiplicadors de lletra que s’hagin ocupat. Si les fitxes que s’han afegit al tauler ocupen alguna casella amb factor multiplicador de paraula, el factor s’aplica al valor total de la paraula que s’acaba de calcular.
47. Si una fitxa es col·loca damunt d’un factor multiplicador que forma part de dues paraules noves, el factor s’aplica dues vegades.
48. Els factors multiplicadors són acumulables. Primer se suma el valor de les diferents fitxes que s’han col·locat per formar la paraula, si és el cas, tenint en compte els factors multiplicadors de lletra, i després s’apliquen els factors multiplicadors de paraula. 
49. Si es col·loquen les set fitxes de cop al tauler formant una paraula, cal indicar a l’altre jugador que la jugada és un scrabble, que permet afegir 50 punts extres als punts obtinguts amb la jugada.

Sobre el control del temps

50. El temps màxim d’una partida és de 60 minuts. 
51. El control de temps de cada partida es fa amb un rellotge d’escacs o una aplicació mòbil equivalent. Cada jugador disposa de 25 minuts de joc més 5 d’addicionals. Un cop esgotats els 25 minuts, el jugador és penalitzat a raó de 10 punts per cada minut o fracció consumit del temps addicional. La penalització s’ha de restar de la puntuació total al final de la partida.
52. Si passat el temps màxim, la partida encara no ha acabat, el comitè arbitral avisa els jugadors, que han de completar la mà en curs i una més (a raó d’un màxim de 2 minuts per jugada) i donar la partida per acabada amb la puntuació que hi hagi en aquell moment. En aquest cas, però, no es tenen en compte els punts restants al faristol pel fet que no es considera la partida com a tancada.
53. Si, en qualsevol moment de la partida, un jugador adverteix que l’estat o la configuració del rellotge no és la correcta (p. ex., descompta temps al jugador que no toca, o corre durant una impugnació), pot informar-ne l’oponent i fer les accions necessàries per corregir la situació (p. ex., pitjant el botó per canviar el torn o fent tornar a córrer el rellotge).
54. Una jugada es considera completada quan el jugador l’ha col·locada sobre el tauler, s’ha anotat al formulari, ha reposat les fitxes gastades i ha premut el rellotge. A partir d’aquest instant comença a comptar el temps per a l’oponent. Per tant, el jugador que no està obligat a anotar i ja ha reposat fitxes ha d’esperar que el jugador que està anotant la seva jugada acabi de comptabilitzar els punts abans de passar-li el torn al rellotge. De la mateixa manera, el contendent que ha de fer la jugada ha d’esperar que l’oponent li passi el torn i estigui corrent el temps propi.
55. El rellotge només es pot posar en pausa en els casos següents:
    1. Mentre s’estableix la validesa d’una jugada impugnada (tal com s’explica al punt 36).
    2. Si hi ha diferències en el recompte de punts.
    3. Mentre es retornen a la bossa lletres extretes per excés quan l’error es detecta a l’hora de fer la jugada (tal com s’explica al punt 30).
    4. En declarar una jugada, incloent-hi la puntuació, que pot finalitzar la partida, perquè ja no queden fitxes al faristol del jugador que té la mà ni al sac.
    5. Si s’avisa el comitè arbitral, o terceres persones, per a resoldre qualsevol circumstància que impedeixi el desenvolupament normal de la partida.
56. La responsabilitat d’activar el control de temps d’un jugador recau en l’adversari. En cas d’haver d’aturar el temps per a consultar l’àrbitre, la responsabilitat d’aturar el temps en principi recau en el jugador per a qui està corrent. Tot i això, la responsabilitat també recau en l’altre jugador, perquè un mal ús del control del temps pot comportar que se sobrepassi el temps màxim de seixanta minuts i la finalització de la partida per decisió del comitè arbitral.

Interpretacions i arbitratge

57. La interpretació d’aquest reglament i les decisions sobre punts que no hi són inclosos correspon al comitè arbitral del campionat, que ha d’estar format per tres persones i és nomenat pels organitzadors del campionat.
58. En cas que una decisió pugui afectar algun dels components del comitè arbitral, se l’ha de substituir temporalment per un membre designat per l’organització.
59. Els dubtes sobre el reglament són atesos en una primera instància per un únic membre aleatori del comitè arbitral. Si els jugadors afectats no estan conformes amb la decisió, poden elevar la qüestió al ple del comitè arbitral.
60. Les decisions del ple del comitè arbitral són inapel·lables.