A l’horitzó, columnes de pols anunciaven l’arribada dels contendents. Estendards, escuts i imatges al·legòriques representaven nobles viles que enviaven els seus equips a competir en el màgic món de les lletres i l’enginy. L’equip amfitrió, el molt honorat Scrabble Delta Prat, elevat equip que compta a les seves files amb destres cavallers lletraferits, esperava amb complaença que els distingits contrincants que havien de prendre part en la contesa de mots i que havia de ser la inauguració dels Jocs Paràulics, presentessin els seus valents i audaços dames i cavallers.
La pols donà pas a l’arribada dels ídols:
- On vas amb enBas? Provinents de la capital Barcelona, compta amb els més experimentats aparauladors de la Catalunya, vella i nova. Un temible contrincant que es fa respectar només amb la seva presència.
- Les Gates. També fan de Barcelona la seva procedència. La dolçor de la seva mirada contrasta amb atacs sorprenents, capaces de defensar-se amb urpes davant qualsevol intent d’avançament. Entre els perills que amaguen hi ha el del seu gatot cridaner que fa dels decibels un arma prou eficient.
- Xalarem. Nobles i inexperts contrincants fills de Barcelona, no per això menys temuts. La seva jovenívola aparença no ha d’enganyar ningú, doncs l’habilitat creativa, la desimboltura i la contundència dels seus verbs auguren una resistència més que solvent.
- Revolts. Des de Molins de Rei, baixant pel riu Llobregat, els temibles revolts agafen la línia directa per assaltar qualsevol que es posi al seu davant. Sabuda és la celeritat dels seus embats literals així com l’afabilitat de llurs paraules.
- Teixint mots. De la Sabadell més tèxtil, àgils en el maneig de les lletres, que els rivals tinguin cura de caure en la teranyina de mots més ben trenada del país, capaç d’immobilitzar el més agosarat i forçut dels oponents, per extreure’n el major profit.
- Artemisia. Gentil és qui escolta el seu nom, de Molins de Rei. Ara bé, envoltada de clarobscurs, treu a lluir paraules afilades tan eficaces com per fer-li perdre el cap al mateix Holofernes.
- Equip XL. Matadepera envia els seus fills més grans. Fornits lluitadors, hàbils estrategues i excel·lents lletristes s’han conjurat per fer front a situacions tan difícils com compromeses, amb la voluntat inapel·lable de sortir-ne victoriosos.
- Fènix 5630. El vigor de Barcelona reneix com l’au de les cendres en aquest equip, en què la sàvia barreja d’experiència i joventut han de transformar en eficàcia i guanys els enfrontaments amb les hosts contràries.
- Bagencs. La mil·lenària Manresa aposta fort en el combat de vocables enviant els més insignes cavallers. Les rondalles del país van plenes de les seves gestes, així com de les que han de venir. Lloat sigui el seu nom.
- Parella de fet. Barcelona té grans expectatives i per això, de fet, compta amb la parella més ràpida en el digne art de construir i donar valor als termes parlats, llegits i escrits. La dignitat de la paraula serà ben defensada per aitals cavallers.
- Cueres. Humils d’esperit, les dames barcelonines s’afanyen a col·locar-se en la rereguarda. Però cal estar ben amatents perquè la traça en fer brollar mots i preuar-los en llurs duels no hauria de ser cap sorpresa.
- Llenega i Rovelló. Del camp vallesà, ben tocant a Sabadell, dos bolets d’extrema gaubança són encarnats per dama i cavaller experts en quefers lingüístics, tant en el gust com en l’enteniment. Ben prudent serà qui no es deixi enverinar.
- De la ceba. Dames i germanes, de la distingida urbs de Sabadell, venen a demostrar que la perícia i la intrepidesa esdevenen una fèrtil aliança, avalada pel fet de ser escollides entre les més coratjoses hosts de la contrada.
- Equip parico. Matadepera, enlluernada per l’honorabilitat dels seus respectables habitants, emergeixen de rica posició en el parer dels més il·lustres, dos cavallers ardits i ben dotats en el mestratge de lletrejar.
- Parella de tres. No hauríeu de refiar-vos dels manresans que no saben comptar, perquè la seva destresa en edificar parets de mots supleix amb escreix qualsevol trio de dos.
I presentats els contendents, distintes batalles es lliuraven amb diccions ben particulars, segons la procedència dels equips, en el camp pratenc que havia d’obrir el camí cap a la glòria que solament un aconseguirà.
La tensió dels enfrontaments crepitava en el contacte de les lletres, en la gesticulació neguitosa dels combatents, en expressions maleïdes que sucumbien sota el somriure de satisfacció d’aquells que ho aconseguien. Les treves momentànies entres els embats servien per recobrar els ànims als més desafortunats, i enfortir la confiança dels victoriosos.
I així s’arribà al final de la jornada. La valentia i l’orgull mantingueren dames i cavallers ben erectes, amb el cap ben alt per haver mantingut l’honor dels equips intacte. Doncs no guanya aquell qui derrota, sinó qui té fe en l’equip, car mai no haguéreu vist aitals senyores i senyors amb la dignitat tan elevada.
Cap equip pogué comptar les batalles per victòries, sinó que en algun moment tots es veieren superats pels seus contrincants, la qual cosa només pot significar la igualtat de les forces entre tan magnànims combatents. Dels més afavorits per l’audàcia i la fortuna es compten els Bagencs, On vas amb enBas?, l’Equip Parico, l’Equip XL, la Parella de fet i Les Gates. Aquests encapçalen per igual els favors d’algun déu triomfador que honrava tant l’art de la guerra com el de la bona lletra.
I entre les dames i els cavallers més aclamats, que han vist com tots els seus rivals cedien a llur mestratge, hi ha el valerós cavaller Salvador Comelles, senyor de Matadepera i defensor de l’Ordre del Bon Lletrat; el brau cavaller Miquel Sesé, senyor del Comtat de Barcelona i cavaller de l’Ordre dels Mots Aimats; l’ardit cavaller Albert Rodríguez, senyor dels Molins del Rei i custodi del Sant Calze del Mot i Més; i la coratjosa dama Àngels Marcè, senyora del Comtat de Barcelona i ordenada en els Àngels de la Mercè.
I com que aquest és torneig per a gentils dones i hòmens, i per qualsevol a qui el fet curiós li piqui l’enteniment, els millors escrivans s’han donat cita per tan magne esdeveniment, deixant empremta de tot els que us dic i que ningú mai no posi en dubte l’honor de la meva paraula.
Fóra injust deixar de nomenar altres dames i cavallers que han brandat tan bé les lletres i han elevat tan el bon nom de l’art del bon composar, però més injust seria no deixar de tenir-los presents en futures conteses, com la propera que haurà lloc en el cor de la nostra Catalunya, en la ciutat de Manresa el dissabte dia 16 de març de l’any 2013 de Nostre Senyor, al cel sia.
Galeria d’imatges:
